SARAMAGO, José. Assaig sobre la lucidesa. [Ensaio sobre a Lucidez]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 13: 978-84-297-5804-7
Sinopsi / Sinopse:
De cop i volta, sense anunciar-ho, sense que cap dirigent de la dreta, de l’esquerra o del centre ho sospités, el vuitanta-tres per cent dels ciutadans decideixen exercir el seu dret a votar en blanc. Durant anys els ciutadans han seguit les opinions consensualment establertes, però ara ha arribat el moment d’expressar de manera democràtica i silenciosa el que pensen; n’estan més que tips, dels abusos del poder. Totalment confós i alarmat, el govern provisional no legitimat es creu obligat a salvar la Democràcia. Ha d’actuar. I si cal prendran mesures dràstiques per aturar aquest moviment blanc clandestí que ha contagiat tot el poble. Amb el seu estil més característic, José Saramago fa una denúncia total i descarnada dels abusos del poder. Assaig sobre la lucidesa és una extraordinària novel·la, una metàfora crítica en la qual el Nobel portuguès fa prevaler per damunt de tot la dignitat i la seva rotunda confiança en la societat civil.
«Mal temps per votar, es va queixar el president de la mesa del col·legi electoral número catorze després de tancar amb violència el paraigua xop i treure’s la gavardina...Va saludar primer els companys de mesa que havien d`actuar com a vocals, després els interventors dels partits i els seus respectius suplents. Va vigilar a fer servir amb tots les mateixes paraules, sense deixar transparentar en la cara ni en el to de veu cap indici que permetés percebre les seves pròpies inclinacions polítiques i ideològiques. "Un president, ni que sigui d’un col·legi electoral tan normal i corrent com aquest, s’ha de guiar en totes les situacions pel més estricte sentit d’independència, o, dit d’na altra manera, guardar les aparences.»
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.