SARAMAGO, José. El viatge de l'elefant. [A Viagem do Elefante]. Trad. Núria Prats. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 13: 978-84-9930-094-8
La traducció d’aquesta obra ha estat guardonada amb el Prémio de Tradução Giovanni Pontiero (2009).
Sinopsi / Sinopse:
«Se’m va dir que es tractava del viatge d’un elefant que, al segle XVI, sota el regnat del rei Joan III, va ser portat de Lisboa a Viena. Vaig pressentir que allà hi havia una història…» Basant-se en aquest fet real, que forma part de la petita història, més que no pas de la Història, José Saramago recrea el viatge èpic, prosaic i jovial d’un elefant asiàtic i de la seva luxosa i sorprenent comitiva.
Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a l’arxiduc Maximilià d’Àustria que, com a regent d’Espanya, s’ha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. «Què millor que l’elefant Salomó?», se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata aprovació i comencen els preparatius. En ple agost, l’exòtica caravana emprèn el camí, enmig de la por i l’admiració dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i després fins a Roses per embarcar cap a Gènova, des d’on iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.
Una novel·la coral plena de tendresa, compassió, sarcasme i humor, molt d’humor, un humor que José Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint d’humanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.