SARAMAGO, José. L’últim quadern. [O Último Caderno]. Trad. Núria Prats. Barcelona: Edicions 62, 2011. ISBN 13: 978-84-297-6726-1
Sinopsi / Sinopse:
«En aquests escrits breus Saramago continua fent experiència del món tal com és dissortadament, per després veure’l des d’una distància més serena, sota la forma de moralitat poètica.
A més de la gent que odia, també hi ha la gent que estima, i és aquí on tenim els articles afectuosos dedicats a Pessoa o a Amado, a Fuentes, a Federico Mayor, a Chico Buarque de Hollanda, que ens mostren fins a quin punt aquest escriptor és poc envejós dels col·legues i els sap teixir tendres i amables miniatures.
Per no parlar (i aquí és on tenim el retorn als grans temes de la seva narrativa) de quan salta de l’anàlisi de la quotidianitat als grans temes metafísics, a la realitat i a l’aparença, a la naturalesa de l’esperança, a com són les coses quan no les mirem.
Llavors torna en escena el Saramago filosòfic i narrador, ja no emprenyat sinó meditatiu, i incert. Amb tot, no ens desagrada quan s’enfurisma. És simpàtic.»
Pròleg d’Umberto Eco
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.