Sinopsi / Sinopse:
«Quan el febrer de 1993 ens vam instal·lar a Lanzarote, conservant sempre la casa de Lisboa, els meus cunyats María i Javier, que hi vivien des de feia alguns anys, juntament amb Luis i Juanjo, acabats d’arribar, em van regalar un quadern que havia de servir de registre dels nostres dies canaris. Només posaven una condició: que de tant en tant fes esment d’ells.
Mai no vaig escriure res en aquest quadern, però va ser així, i no d’altra manera, que van néixer els Quaderns de Lanzarote, que durant cinc anys veurien la llum. Avui, sense esperar-m’ho, em trobo en una situació semblant. Aquest cop, però, les causes motrius són Pilar, Sergio i Javier, que s’ocupen del bloc. Em van dir que m’havien reservat un espai al bloc i que hi he d’escriure, el que sigui, comentaris, reflexions, simples i opinions sobre això i allò, en fi, el que vingui a tomb. Molt més disciplinat del que sovint semblo, els vaig respondre que sí, senyor, que ho faria sempre que no m’exigissin per a aquest Quadern l’assiduïtat que m’havia imposat a mi mateix per als altres. Per tant, pel que això pugui valer, compteu amb mi.»
José Saramago
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.