SARAMAGO, José. Quaderns de Lanzarote II (1996-1997). [Cadernos de Lanzarote IV i Cadernos de Lanzarote V]. Trad. Núria Prats. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 13: 978-84-297-4989-2
Sinopsi / Sinopse:
«Davant de casa hi ha un turonet que, per una banda, puja suaument fins al cim, però, per l’altra, baixa abruptament sobre la plana que s’estén fins al mar. És el Pico de la Tejada, que de pic només té el nom, possiblement el que resta d’èpoques més altives. En altre temps hi va haver una població, unes quantes cases tosques envoltades de figueres de moro amb els seus fruits dolcíssims i espinosos, algun molí de vent, una terra pedregosa, descolorida, com ossos vells que el sol triga a desfer. En general, el paisatge que avui s’hi veu és un paisatge fosc, amb un sòl cobert de trossos de lava triturada per les estacions i una vegetació esclarissada i rasa, groguenca, de lluny gairebé imperceptible, contínuament sacsejada pel vent. Les parets baixes de pedra seca ja no divideixen les antigues parcel·les on s’havien conreat el blat, la patata i el tomàquet. Actualment presenta la imatge d’un tauler d’escacs mal dibuixat, en el qual els reis, els alfils i els cavalls han passat a millor vida, i d’on els peons han emigrat per guanyar-se el pa amb el turisme de la costa.»
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.