SARAMAGO, José. L'any de la mort de Ricardo Reis. [O Ano da Morte de Ricardo Reis]. Trad. Víctor Martínez-Gil. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 13: 978-84-9930-196-9
Sinopsi / Sinopse:
Fernando Pessoa, el gran escriptor portuguès, va atribuir les seves obres a diversos escriptors imaginaris, que ell i la posteritat han anomenat heterònims. Ricardo Reis és un d'aquests heterònims: un metge de professió, poeta, epicuri, classicista i monàrquic, que va néixer el 1887 i es va exiliar al Brasil, quan es va instaurar la República al seu país natal. A L'any de la mort de Ricardo Reis, José Saramago narra la història d'aquest personatge d'ençà del moment que torna a Portugal, després de la mort de Fernando Pessoa (30 de novembre de 1935). Així, la vida de l'autor i la del seu heterònim, igualment reals o imaginades, s'entrellacen en una reflexió profunda i apassionada sobre la veritat i la unitat de l'individu; una reflexió que es projecta sobre l'escenari nostàlgic d'una Lisboa recreada amb la mestria de què José Saramago ha donat prova amb la creació d'una de les obres més consistents i reconegudes de la novel·lística europea contemporània.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.