Sinopsi / Sinopse:
Als trenta-vuit anys, Tertuliano Màximo Afonso és professor d’història en un institut de secundària. Solitari i depressiu, està separat i té pocs amics. Esporàdicament, però, es veu amb una dona a qui no permet que penetri en la seva vida. Un dia, un company de feina li recomana una pel·lícula en la qual, curiosament, hi ha un actor idèntic a ell. Davant d’aquesta descoberta, en Tertuliano s’obsessiona per trobar el seu home duplicat.
A L’home duplicat, José Saramago reflexiona sobre el tema de la pèrdua de la identitat, que afecta la societat d’avui dia. «El que configura la identitat dels homes és saber-se únics i irrepetibles, diferents de tots els altres éssers humans.» Tots tendim a vestir de la mateixa manera, a dir les mateixes coses, a menjar el mateix... Els homes duplicats es multipliquen.
«José Saramago assoleix en aquesta novel·la, com en els seus moments més àlgids, o fins i tot superant-los, el dret a ser considerat un clàssic modern.» José Carlos de Vasconcelos
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.