SARAMAGO, José. Les intermitències de la mort. [As Intermetências da Morte]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 13: 978-84-297-5682-1
Sinopsi / Sinopse:
«L’endemà no es va morir ningú.» Així comença la nova novel·la de José Saramago, una faula sobre la mort ordida sobre un enfilall d’episodis fantasiosos, imatges poètiques, reflexions filosòfiques i anàlisi social, amb l’humor i l’estil literari característics del premi Nobel portuguès.
La mort, la mort singular que decideix la fi de cada home, canvia un bon dia els seus mètodes tradicionals en un país indeterminat del planeta i en trasbalsa tot l’ordre social. ¿Què passaria amb les companyies d’assegurances, amb les funeràries, amb l’església, amb els hospitals i amb les residències de la tercera edat si la mort deixés d`actuar? ¿Seria la glòria o el caos? Partint d’una fantasia d’àmbit general, Saramago descendeix al nivell particular i especula sobre la hipòtesi d’una vida sense mort, sobre la possibilitat d’una mort humanitzada que es pugui arribar a apiadar de l’home, o si més no d’un tipus ideal d’ésser humà.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.