SARAMAGO, José. Petites memòries. [As Pequenas Memórias]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 13: 978-84-297-5952-5
Sinopsi / Sinopse:
En aquestes memòries d’infància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó. Repàs i homenatge als seus humils orígens rurals, Petites memòries constitueix una reivindicació del record com a font de coneixement personal i de la saviesa que brolla d’una tradició secular lligada a la terra. La desaparició o transformació física dels indrets on van transcórrer els seus primers anys conscients de vida —entre els quatre i els quinze— no són obstacle perquè les vivències d’aquell temps transcendeixin la mera literatura i cobrin vida davant el lector tal com han cobrat vida per a l’autor en el moment de posar-les sobre paper.
A cavall entre el seu petit poble natal i Lisboa, on va anar a viure de petit amb la família, aquestes Petites memòries ens revelen tot l’enfilall de primers descobriments del món d’un infant com qualsevol de nosaltres, descrits amb la mestria de l’escriptor en què aquest infant s’ha acabat convertint.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
José Saramago (Azinhaga, 1922 — Tías, 2010), escriptor i periodista, és el primer portuguès que va rebre el Premi Nobel de literatura. Va conrear la novel·la, els contes, la poesia, el teatre, l’assaig, la literatura de viatges, la literatura infantil i les cròniques.
La seva faceta més coneguda és la de novel·lista, que el va fer famós amb obres com Memorial do Convento (1982), O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), A Jangada de Pedra (1986), História do Cerco de Lisboa (1989), O Evangelho Segundo Jesus Cristo 1992), Ensaio sobre a Cegueira (1996), Todos os Nomes (1997), A Caverna (1999), Ensaio sobre a Lucidez (2004), As Intermitências da Morte (2005), As Pequenas Memórias (2006) i A Viagem do Elefante (2008).
Com a poeta destaquen les obres Provavelmente Alegria (1970) i Os Poemas Possíveis (1966) i, com a cronista, Deste Mundo e do Outro (1971). També va publicar textos teatrals —Que Farei Com este Livro (1980)—, memòries —Cadernos de Lanzarote (1994)— i literatura infantil —A Maior Flor do Mundo (2001).
José Saramago va rebre moltes distincions al llarg de la seva carrera, entre les que cal remarcar el Grande Prémio Vida Literária (1993), el Prémio Camões (1995), el Prémio de Consagração de Carreira (1995) i el Premi Nobel de literatura (1998). També va ser nomenat Doctor Honoris Causa a diverses universitats arreu del món.
L’any 2007, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona van crear en el seu honor la Càtedra José Saramago, que fomenta la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com la traducció i la investigació.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.