Total de visualitzacions de pàgina:

26 de des. 2011

L'EDUCACIÓ DE L'ESTOIC

PESSOA, FernandoL’educació de l’estoic. [A Educação do Estóico]. Trad. Antoni Ibàñez. Barcelona: Quaderns Crema, 2003. ISBN 13: 978-84-7727-388-2 










Sinopsi / Sinopse:
Del bagul que Fernando Pessoa va llegar a la posteritat —d’on surten els papers manuscrits o mecanografiats, signats per diferents personatges, que conformen bona part de la seva obra— va sorgir un misteriós quadern de tapes negres atribuït al Baró de Teive, que començava amb una decidida afirmació de voluntat suïcida i que anava encapçalat pel subtítol «la impossibilitat de fer art superior». Més que un manual teòric o una guia de consells pràctics per a la vida —o per a la mort—, L’educació de l’estoic és una crònica personal de tot un camí voluntariosament disposat: l’exercici de la raó i les seves armes per eradicar el dolor i, consegüentment, l’abdicació —lúcida, implacable, irònica— davant la vida.

Sobre l’autor / Sobre o autor:
Fernando Pessoa (Lisboa, 1888 — 1935) és un dels escriptors més importants de la literatura portuguesa de tots els temps. La seva vida va ser discreta. Va estudiar a Sud-àfrica i hi va viure fins l’any 1905. Més endavant, es va traslladar a Lisboa, on es va dedicar al comerç, la traducció i el periodisme.

Juntament amb Mário de Sá-Carneiro i Almada Negreiros va crear Orpheu, una revista que afirmava el modernisme portuguès. Malgrat que es van esgotar tots els números de la revista, Orpheu va tenir mala crítica i la seva tasca literària no va ser valorada fins els anys quaranta.

Una de les característiques més remarcables de l’obra de Pessoa és la creació d’heterònims, escriptors ficticis amb personalitat i vida propia que, en alguns casos, dialoguen entre ells. Pessoa en va crear desenes, els més importants són Álvaro de Campos, Alberto Caeiro i Ricardo Reis.

La importància de Pessoa com a poeta ha estat comparada a la de Luís Vaz de Camões. El crític literari Harold Bloom el va considerar, al costat de Pablo Neruda, el poeta més representatiu del segle XX.


Heterònim Baró de Teive
El Baró de Teive, de nom Álvaro Coelho de Athayde, és un home racional que es veu marcat pel fracàs artístic i sexual. La seva única obra es trobarà al calaix de l’habitació d’un hotel, després del seu suicidi.

«Pertanyo a una generació que va perdre per igual la fe en els déus de les religions antigues i la fe en els déus de les irreligions modernes.» Baró de Teive

Més informació / Mais informações em:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.