BOTTO, António. Les cançons. [Canções]. Trad. Gabriel de la S.T. Sampol. Barcelona: Ensiola Editorial, 2004. ISBN 13: 978-84-933507-4-1
Sinopsi / Sinopse:
L’obra d’António Botto, en allò que li és realment propi, es resumeix en el seu llibre Les cançons. Que aquesta obra es distingeix amb facilitat de l’obra de qualsevol altre poeta, portuguès o estranger, ho pot veure tothom.
És l’únic exemple a Portugal de realització literària, de qualsevol classe, de l’ideal estètic. D’artistes n’hi haguts molts a Portugal; d’estetes, sols l’autor de Les Cançons.
Canta la vida, però tan feblement que amb les mateixes paraules amb què la canta en renega. Allò que troba bell en la vida és allò que es perd, la seva fluida i fútil inutilitat. Canta, indiferentment, el cos femení i el masculí; si qualsevol dels dos és bell, què hi ha per a l’esteta que els distingeixi? António Botto és un esteta grec nascut en un exili llunyà.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
António Botto (1897-1959), natural d’Alvega, va anar a viure de molt jove a Lisboa, al barri d’Alfama. Va fer feina en una llibreria, cosa que li permeté entrar en contacte amb el món literari. Es traslladà a Angola per exercir-hi com a funcionari públic. En tornar a Portugal es començaren a aguditzar els símptomes d’una malaltia mental que li impedirà relacionar-se i conservar un lloc de feina. Pensant-se defugir aquesta difícil situació, emigrà al Brasil el 1947. Morí atropellat a Rio de Janeiro el 1959.
La seva poesia, d’expressió directa i col•loquial, sense tanmateix defugir el preciosisme en ocasions, tracta sobretot el tema amorós. A part de destacar estèticament, també ho fa pel seu contingut, ja que els seus poemes d’amor manifesten explícitament l’homosexualitat, aspecte que provocà escàndol i que el convertí en un «poeta maleït».
António Botto fou admirat per Fernando Pessoa, que el traduí a l’anglès i el defensà quan la seva poesia fou acusada d’immoral. Li dedicà articles com António Botto e o ideal estético em Portugal. També l’admiraren Teixeira de Pascoaes i els poetes del Grup Presença. L’estudiós Carlos Reis afirma que cal considerar António Botto una personalitat literària fonamental del segle xx.
Botto publicà, entre altres llibres, Cantigas de Saudade (1918), Canções do Sul (1920), Curiosidades Estéticas (1924), Pequenas Esculturas (1925), Olimpíadas (1927), Dandismo (1928) i A Vida que te Dei (1938). El 1941 reuní tota la seva poesia sota el títol As Canções. Els poemaris dels últims anys es ressenten molt de la seva malaltia. El darrer llibre que va compondre fou Ainda não se Escreveu (1959).
També és autor de peces teatrals i de reculls de contes, entre els quals destaca O Livro das Crianças (1931). La seva obra narrativa fou recollida en el volum Os Contos de António Botto, para Crianças e para Adultos (1942).
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.