Sinopsi / Sinopse:
«Sigui com sigui, l’origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l’autor —«coneguts inexistents»—emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L’edició que avui presentem del poeta ortònim —Fernando Pessoa— i dels tres heterònims —Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis— va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s’expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l’univers poètic —laberíntic i també diàfan— de Fernando Pessoa.
Sobre l’autor / Sobre o autor:
Fernando Pessoa (Lisboa, 1888 — 1935) és un dels escriptors més importants de la literatura portuguesa de tots els temps. La seva vida va ser discreta. Va estudiar a Sud-àfrica i hi va viure fins l’any 1905. Més endavant, es va traslladar a Lisboa, on es va dedicar al comerç, la traducció i el periodisme.
Juntament amb Mário de Sá-Carneiro i Almada Negreiros va crear Orpheu, una revista que afirmava el modernisme portuguès. Malgrat que es van esgotar tots els números de la revista, Orpheu va tenir mala crítica i la seva tasca literària no va ser valorada fins els anys quaranta.
Una de les característiques més remarcables de l’obra de Pessoa és la creació d’heterònims, escriptors ficticis amb personalitat i vida propia que, en alguns casos, dialoguen entre ells. Pessoa en va crear desenes, els més importants són Álvaro de Campos, Alberto Caeiro i Ricardo Reis.
La importància de Pessoa com a poeta ha estat comparada a la de Luís Vaz de Camões. El crític literari Harold Bloom el va considerar, al costat de Pablo Neruda, el poeta més representatiu del segle XX.
Heterònim Ricardo Reis
Deixeble d’Alberto Caeiro, Reis eleva el paganisme del mestre a la seva expressió més refinada i ortodoxa: és el poeta clàssic per excel·lència, lector fervorós d’Horaci que afirma que «al poema més petit d’un poeta hi ha d’haver alguna cosa que indiqui que Homer ha existit». Seguidor del que ell mateix anomenava «pensament alt», és defensor, en les seves odes de tall horacià, de l’estoïcisme i l’epicureisme. Els seus versos, amb un ritme i una mètrica acurada, amb un vocabulari erudit i llatinitzant, propugnen una essencialització poètica —reexperimentació de l’estètica grecollatina— que anhela, davant la condició efímera de la vida, una eternitat terrena.
Més informació / Mais informações em:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.